Cuarta jornada de minería y desarrollo sostenible que organiza la Coordinadora por una Serranía Viva en colaboración con la Consellería d´Agricultura, Medi Ambient, Camvi Climatic y Desenvolupament Rural. Temas a tratar:

Sigue leyendo →

El passat 9 d’octubre a la manifestació per la diada nacional del País Valencià -convocada cada any des de 1977-, el feixisme, aparentment latent els darrers anys a València, es va fer brutalment visible. La seua reaparició no va ser només una acció per part de grups o partits d’ultradreta (com Yomus o España2000), sinó que centenars de persones -famílies, xiquets o avis- participaren de les agressions a través dels seus càntics, insults o mostres de suport a les agressions.

L’alarmant impunitat amb la que van insultar i vexar (“puta, guarra, golfa o gorda”), amenaçar (¡os vamos a matar!; aneu-se’n a Catalunya! O ¡mañana nos vemos en el trabajo!”) i agredir a totes les persones que ens trobàvem a Sant Agustí o en altres punts de la manifestació, necessita de la complicitat d’un Estat i dels seus cossos policials, així com de determinats mitjans de comunicació. Uns assenyalen i altres actuen. Així, aprofitant el context polític generat arran de la situació a Catalunya, l’anticatalanisme va ser detonant i excusa per a activar el mecanisme de l’odi. Odi al diferent.

Actualment, el “diferent” pren múltiples formes: dona, migrant, negra, pobra, catalana, musulmana, lesbiana, independentista.. La forma tant fa, “l’etiqueta” només és l’excusa per a posar en el punt de mira determinades idees o formes de vida, en definitiva, arrabassar la llibertat de les persones.

Per això, els fets del 9 d’octubre no són un atac contra les persones que es vam manifestar el 9 d’octubre, sinó que són un atac directe contra totes aquelles persones que entenem que tenim dret a viure la vida amb llibertat. Perquè ahir vam ser nosaltres i demà pots ser tu. Per això, la indiferència mai pot ser la resposta contra el feixisme. Perquè amb la indiferència el feixisme creix, es normalitza i s’organitza (“Front Nacional” a França, Hogar Social Madrid o els darrers atacs islamòfobs; en són una mostra clara).

Per això, convoquem la manifestació del 28 d’octubre sota el lema “València contra el feixisme i per les llibertats”. Però aquesta convocatòria és només un ‘punt de partida’, un ‘prou’ i un ‘recuperem els carrers’. Perquè l’antifeixisme no és qüestió d’un dia, sinó que és una pràctica i actitud diària que hem d’exercir totes des de tots els àmbits: a les nostres feines, al bar, al gimnàs, al mercat, a l’escola o institut… a tot arreu. Perquè el feixisme avança si no se’l combat.

València serà la tomba del feixisme. No passaran.