Nos acercamos a Ca l’estudiant un espacio gestionado por los compañeros de la asamblea inter-universitaria situado dentro de la universidad entre las facultades de Filosofía e Historia.
El espacio lleva funcionando desde el pasado 14 de Octubre y recientemente ha sufrido la amenaza de desalojo por parte del decano, quien advirtió que estaría dispuesto a permitir la entrada de la policía a la facultad.
Mientras los estudiantes se siguen organizando y trabajando para dar vida al espacio.Para este finde semana han organizado unas jornadas en las que debatirán y explicarán el proyecto. También han convocado una concentración de apoyo para mañana día 28 a las 8 h ante el posible desalojo.

Manifest per Ca l’estudiantat

Cada eina és un arma si la sostens amb fermesa.

Ani DiFranco

Si tú navegador no te permite escuchar hace (((click))) 

El món s’ha tornat inhabitable. Aquest és el primer dels motius, i el fonamental, que ens fa actuar. Vivim en hàbitats orientats únicament a la producció de mercaderies i de les seues imatges, on la nostra vida quotidiana no és més que un factor productiu dins la maquinària. És amb aquesta fi, i no cap altra, que la totalitat de la nostra vida és modulada i produïda. Producció que genera producció. Tot allò que fem, dins i fora de la nostra llar, és rigorosament manejat per ser eficient. No podem perdre el temps, no podem parar, no podem deixar de produir valor perquè el nostre temps és diners i no hi ha res més trist que un capital sense utilitzar, malbaratat. La nostra circulació pels fluxos de temps i d’espais és controlada- i així ha de ser- amb precisió.

Els fluxos de temps pels quals discorre la nostra vida universitària no són cap excepció (ni molt menys). Cada individu de la comunitat universitària té el seu horari, el seu espai i la seua utilitat. Res surt d’aquest esquema. L’estudiant, com el PDI i el PAS, ha de circular per zones demarcades, discórrer per certs espais i dur a terme unes activitats molt concretes en aquests. Tot, per descomptat, per pròpia voluntat. L’espai i el temps són segmentaritzats i ordenats segons la producció i el consum.

Res no es fa si no és per a l’un o l’altre. I aquest produir i consumir no es deté mai: així, l’anomenada educació contínua no és més que un exercici de producció i consum sense final. Bolonya no ha fet més que deixar-ho clar, la producció ara és en tot moment i en qualsevol lloc, la norma imperant. Les nostres facultats són dissenyades per tot això, aquesta no s’habita ni es viu, per ella se circula, com el producte que mai deixa de moure’s en la producció. Poc importa el motiu pel qual s’estiga a la universitat, tampoc importa què passe dins d’ella.

La política econòmica ha substituït a la política, i en aquesta val més la imatge de l’objecte i la seua promesa que l’objecte en si mateix. Som condemnats i condemnades a les imatges, la publicitat és l’absolut valor del que es ven i es posseeix. La nostra voluntat d’ocupar i mantenir aquest espai al que cridem Ca l’estudiantat és la de subvertir el temps i l’espai institucional.

Assemblea Universitària de Blasco Ibañez

Tergiversar l’existència d’aquest lloc al nostre favor, a favor de quins, per bé o per mal, no ens entenem ni ens identifiquem amb la mercaderia i la seua imatge, les que no volem vendre-la ni comprar-la. El nostre problema és que no hi ha un lloc on fugir d’aquest sistema. No hi ha un a fora. Per això, la nostra lluita es duu a terme en el seu si.

La nostra lluita és la lluita de viure sense reserves, i és per això que generem espais d’autonomia i creativitat, on la lògica del capital no arribe a entrar del tot. Un lloc d’opacitat administrativa i un acte de poesia, la unitat íntima del pensament i la vida. La poesia és l’organització de la espontaneïtatcreadora al portar-la al món sencer. La poesia és l’acte que engendrarealitats noves. La realització de la teoria radical, el gest revolucionariper excel·lència.

És per tot això pel que l’espai de Ca l’estudiantat ésiniciat i mantingut per les assemblees. Perquè de la unió de personalitats diverses neix la dinàmica de l’espontaneïtat creativa. Tot estudiant, professorat o personal administratiu és convidat a viure obertament aquest espai com a seu.

Per tot això ens neguem a obeir les exigències de la junta de la Facultat de Filosofia i quants s’obstinen en el seu mateix objectiu: tancar l’espai autogestionat de Ca l’estudiantat o retornar-ho a la seva lògica de producció i consum anterior.

La política administrativa-econòmica de la UV no ens contempla com a part de la comunitat universitària, el seu pensament solament ens porta a ser considerades dissidents o xiquetes. I això solament es combat amb la policia o amb una reprimenda.

No intenteu justificar els nostres actes amb bones voluntats: el que fem és escandalós. Ens neguem a concórrer, i perseguim l’espectacle vomitiu de la institució a la qual, d’altra banda, pertanyem. Amb els seus catedràtics benpensants, els seus aplicats estudiants, les seues eleccions participatives, les seues cafeteries de gom a gom, en fi, tots els seus funcionaris -no us equivoqueu- aquesta és la ciutat del funcionari, la tètrica festa de la necròpoli del saber.

De qualsevol manera, l’experiment ja ha triomfat. Qualsevol dels seus participants poden, ara, crear un espai com aquest. L’experiència solament buscava crear als nòmades. Acabada l’aigua de l’oasi, el nòmada es prepara per continuar el camí.

Assemblea Universitària de Blasco Ibañez 

+info

https://www.facebook.com/events/548912815200839/?ref=3&ref_newsfeed_st

+ de 15 años comunicando junto a la gente