Terrorisme d’estat, repressió i control social.

Ningú no vol sentir parlar d’aquestes paraules,

i si algú en fa ús d’elles serà per referir-se a estats

“en vies de desenvolupament” o dictadures.

Però sembla que ací, a l’estat espanyol, aquestes

coses no passen i si passen estem disposats a tancar els ulls.

Ací el programa:

Totes les xerrades començen a les 18:30 si no s’indica el contrari. Es preferible la puntualitat ja que són temes llargs i que poden donar al debat.
Les jornades es plantegen com a informatives i no dogmatiques per tant tots els temes a tractar poden ser debatuts, la censura de les idees és una pràctica dels que tenen el poder no nostra.

Dissabte 19 – Xerrada: «Alfonso Absolució»+ Sopar – Ateneu llibertari del Cabanyal.

Dimarts 22– Presentació de l’eposició de Fotos del Cabanyal + Xerrada: “Una crítica a les presons” – Universitat. Espai Social Estudiantil Burjassot (Antiga Cafeteria).

Dijous 24 – Debat: “Les drogues com a ferramenta de control social” – Universitat. Espai Social Estudiantil Burjassot (Antiga Cafeteria)

Dissabte 26 – Xerrada: “El conflicte Mapuche” – Per la Plataforma Civil por la Libertad de los Presos Políticos Mapuche de Barcelona + Sopar – CSO El Nido

Març.

Dimarts 1 – Xerrada: “Les tortures a l’Estat Espanyol” – Jorge del Cura – Coordinadora para la Prevención de la Tortura.Universitat. Fac Geografia i Història . Aula 5.1. Aulari VI

Dijous 3 – Xerrada: “Els CIES i la lluita contra aquests “ . Desalambrando (plataforma CIES NO). Universitat. Espai Social Estudiantil Burjassot (Antiga Cafeteria)

Diumenge 6 – Exposició de fotos de Palestina + Documental “The Chicago Conspiracy” + Concert: Parlant de Revolta i Floristeria Mateo Morral. Ateneu Popular del Carme.

Dilluns 7 – Xerrada: “El conflicte del Sahara” Col·lectiu de Joves Saharauis. Universitat. Fac Geografia i Història Aula 5.1. Aulari VI

Dijous 10 – Xerrada sobre Palestina – Per un membre de: “Anarchists against the wall.”+ Sopar. Ateneu Llibertari del Cabanyal.

Divendres 11 – Projecció: “La ventana rota”(30’) + Xerrada: “ Repressió a Euskal Herriak”. Ateneu Llibertari del Cabanyal.

Terrorisme d’estat, repressió i control social. Ningú no vol sentir parlar d’aquestes paraules, i si algú en fa ús d’elles serà per referir-se a estats “en vies de desenvolupament” o dictadures. Però sembla que ací, a l’estat espanyol, aquestes coses no passen i si passen estem disposats a tancar els ulls.

El terrorisme és la imposició ideològica o política mitjançant el terror i la violència. Sabem que avui dia, l’Estat té el monopoli de la violència, ja que de no ser així, seria incapaç de sobreviure. I amb terrorisme d’Estat, no ens referim únicament a la violència explícita, que es manifesta diàriament (repressió, pallisses, tortures…), sinó també a l’exercida pels mitjans de comunicació al servei del poder, que criminalitza moviments socials alhora que serveix com a encobridor d’aquests crims d’Estat. Aquesta situació de repressió, que es manifesta més o menys obertament depenent del procés polític que s’estiga vivint, és inherent a un sistema que necessita de la violència per a mantenir una hipotètica pau social assentada sobre milers de víctimes anònimes (especialment els sectors de la societat més vulnerables), que al mateix temps és contradictòria en si mateixa, ja que necessita saltar-se les seues pròpies lleis per a poder ser efectiva.

Com a col•lectiu pensem que no podem ignorar que actualment la major banda armada criminal és: “El Gobierno de España”.

No parlem de fets sense contrastar, ni tampoc de teories conspiranòiques sinó de pallisses reals, de desapareguts amb noms i cognoms, de tortures a presons, deportacions a immigrants, repressió i persecució dels moviments socials. Però ningú no vol sentir parlar d’aquesta realitat. Sembla que el no acceptar viure en aquesta societat està penat amb la persecució més absoluta.

Totes i cadascuna de les peces del sistema acoblen per crear una perfecta maquinària que oculta i dificulta el conèixer cadascuna de les aberracions que diàriament comet aquest sistema. Des de mitjans de comunicació, fins a jutges i fiscals passant per funcionaris de presons, cossos de repressió, sistema jurídic, partits polítics, sindicats, banca, patronal… Col•laboren per aconseguir mantenir el seu estatus d’opressors sobre la resta, sense importar-los el més mínim a qui han d’aniquilar.

L’últim en afegir-se a aquesta llista de col•laboradors ha sigut la universitat per una banda permetent el procés de mercantilització i per altra organitzant unes “jornades antiterroristes” en la que van participar tots els seus col•laboradors.

En les activitats que proposem convidem en totes al debat, a la reflexió i a la intervenció i participació dels assistents. Sabem que no hem tocat tots els temes que volíem i que molts més poden ser exemple d’aquest terrorisme que, dia a dia, ens persegueix i pretén convertir-nos en persones submises i callades. Però esperem que aquesta siga una primera iniciativa i que molts altres s’animen a parlar, organitzar i crear llocs d’encontre, debat i reflexió des d’on poder establir una comunicació permanent contra aquells que pretenen aïllar-nos.

Organitza:
Col·lectiu Atzur
http://atzurvlc.wordpress.com
atzurvlc@gmail.com