El Cabanyal doblega a la Alcaldesa Rita Barberá

10640363266_9757c7ab06

L’alcaldessa renuncia, 15 anys després, a la destrucció del vell enclavament mariner.

Fuente : La Veu del País Valencià Dilluns, 4 de novembre

Por : Sergi Tarín / València.

La incertesa durà unes quantes hores. Dijous passat, a migdia, l’alcaldessa de València, Rita Barberà, convocà d’urgència als mitjans per referir-se a les darreres novetats sobre el Pla del Cabanyal. I ho feu amb tot l’aparell pirotècnic de posada en escena. És a dir, saló presidencial, taula llarga i àmplia disposició de regidors cridats a toc de xiulet. Llavors, amb arravatament de pescatera, començà la subhasta del fum. I fum compraren el mitjans durant la ràpida carrera digital. I fum tòxic consumiren molts lectors. I, fins i tot, fum d’excavadora cregueren distingir a prop de casa alguns veïns espantats.

En castellano en la segunda parte

És la història d’una obsessió. Des del 1998, Barberá vol perforar El Cabanyal tot prolongant l’avinguda de Blasco Ibáñez fins la mar. Sobre el plano, això suposa la destrucció de 1.651 vivendes d’alt valor patrimonial. Quinze anys de conflicte han permès l’afonament d’una cinquantena. I la compra d’unes 500 més, moltes de les quals estarien a terra si el Ministeri de Cultura no haguera emès una ordre en contra el desembre de 2009. La norma prohibix els enderrocs en considerar-los un espoli del patrimoni espanyol. De fet, el casc històric del Cabanyal fou declarat Bé d’Interès Cultural (BIC) el 1993. I la porció de trama que té a les vores és, majoritàriament, Conjunt Històric Protegit. Es tracta d’una joia modernista de carrers en retícula, paral·lels a la mar i amb edificis de dos plantes construïts sobre els solars de les antigues barraques de pescadors

.

L’ordre estatal fou contestada pel Partit Popular valencià al març de 2010 amb la Llei de Mesures de Protecció i Revitalització del Conjunt Històric de la Ciutat de València. Una norma amb un contingut totalment oposat al títol i feta a mida per a la destrucció del barri: “El PEPRI del Cabanyal no perjudica, danya o deteriora la protecció del conjunt històric de la ciutat”. I tot això sense cap informe d’entitats patrimonials. Només a colp de majoria parlamentària. La llei, tramitada i aprovada amb un velocitat rècord, entrà en vigor el 6 d’abril. Aquell dia les màquines tombaren dos edificis i la policia carregà amb duresa sobre el veïnat. Dos dies més tard, enderrocs i hòsties es repetiren i multiplicaren. Finalment, el 14 d’abril, el Govern espanyol presentà un recurs i el Tribunal Constitucional suspengué cautelarment el enderrocs.
Missatges contradictorisDijous passat, el Consell de Ministres decidí retirar el recurs de inconstitucionalitat. “S’ha donat el primer pas oficial per desfer el nus al Cabanyal”, emfatitzà Barberá. Però passà de puntetes pel veritable fet rellevant: si el Govern renuncia al recurs és perquè la Generalitat s’ha compromès a derogar la llei que el motivà. I sense recurs ni llei, l’única cosa certa és l’ordre ministerial, que impedix tocar una pedra i insta a l’ajuntament a canviar el lesiu pla. “La derrota de Barberà és més que clara”, explica Maribel Domènech, portaveu de Salvem El Cabanyal, plataforma veïnal contrària a les demolicions i que aposta per la rehabilitació integral del barri. Segons Domènech, “l’alcaldessa no ha volgut fer el ridícul i ha preferit retirar la norma abans de la sentència del Constitucional, que semblava que seria ben catastròfica pels seus interessos”.
Val a dir que Barberá esgrimí durant la roda de premsa una infinitat de missatges contradictoris. “Hem d’adaptar-nos a la ordre ministerial”, assegurà. Un argument que, teòricament, suposa reconèixer la il·legalitat perpetrada durant 15 anys. Acte seguit però, declarà que no es modificarà ni una coma del plantejament inicial i que s’actuarà “per a què es mantinga un record clar del que fou [El Cabanyal]”. ¿Per a què destruir alguna cosa si es vol recordar a continuació? I, en tercer lloc, que la intervenció es farà amb “racionalitat, sensibilitat, consideració i respecte”. Unes paraules que en boca de Barberá referides al Cabanyal sonen a pura escatologia. No debades, en tot este temps, des de l’ajuntament s’ha maniobrat per convertir el barri en una incessant ferida urbana. Degradació, brutedat, droga i pobresa són els quatre genets d’un apocalipsi amb vistes a la mar.Manca d’influènciaFet i fet, molts no es creuen la imatge nova d’un alcaldessa conforme amb la legalitat. Des del 2010, els seus intents per tombar l’ordre del ministeri han resultat tan incomptables com infructuosos. Primer la recorregué a l’Audiència Nacional, des d’on es ratificà l’espoli. Després li rebutjaren una querella en contra d’Ángeles González-Sinde, la titular de Cultura d’aleshores. També ha rebut informes en contra de l’Advocacia de l’Estat i del Defensor del Poble. I les maniobres a Moncloa per arrancar compromisos polítics en favor de la derogació han estat nuls. La pèrdua de pes intern i la voluntat de Rajoy per allunyar-se de territoris empestats per la corrupció han estat determinants en la manca d’influència.
Però Barberà, asseguren els qui la coneixen, vol prolongació. Encara que siga un centímetre. I el seu centímetre més cobejat està al carrer Sant Pere, afectat per l’avinguda i, a més, per un bulevard perpendicular que implicaria l’enderroc de la filera de cases situades a ponent. Entre d’elles, la seu de Salvem i les vivendes dels principals opositors al PEPRI. “Si no pot perllongar, voldrà venjança”, advertix Domènech. Sant Pere és on més edificis s’han comprat i tombat. Allí es feu el 2007 el primer experiment fallit d’expropiació forçosa col·lectiva. El resultat de tot plegat és un itinerari de solars i façanes desfetes. “El govern no té res a dir si no hi ha BIC”, clamà Barberà. I Sant Pere no és BIC. “Però sí conjunt històric”, apunta Domènech, qui acte seguit explica que les zones BIC han d’estar forçosament envoltades de conjunt històric. “És una mena de cordó sanitari que, si es trenca, atenta contra la normativa de patrimoni. I això no ho anem a permetre”, conclou.
En castellano

El Cabanyal doblega a Rita Barberá

SERGI TARÍN // La incertidumbre duró unas cuántas horas. El pasado jueves, a mediodía, la alcaldesa de Valencia, Rita Barberá, convocó de urgencia a los medios para referirse a las últimas novedades sobre el Plan del Cabanyal. Y lo hizo con todo el aparato pirotécnico de puesta en escena. Es decir, salón presidencial, mesa larga y amplia disposición de regidores llamados a toque de silbato. Entonces, con arrebato de pescatera, empezó la subasta del humo. Y humo compraron los medios durante la rápida carrera digital. Y humo tóxico consumieron muchos lectores. E, incluso, humo de excavadora creyeron distinguir cerca de casa algunos vecinos asustados.

Es la historia de una obsesión. Desde 1998, Barberá quiere perforar El Cabanyal prolongando la avenida de Blasco Ibáñez hasta la mar. Sobre el plano, esto supone la destrucción de 1.651 viviendas de alto valor patrimonial. Quince años de conflicto han permitido el hundimiento de una cincuentena. Y la compra de unas 500 más, muchas de las cuales estarían en tierra si el Ministerio de Cultura no hubiera emitido una orden en contra en diciembre de 2009. La norma prohíbe los derribos al considerarlos un expolio del patrimonio español. De hecho, el casco histórico del Cabanyal fue declarado Bien de Interés Cultural (BIC) en 1993. Y la porción de trama que tiene a los bordes es, mayoritariamente, Conjunto Histórico Protegido. Se trata de una joya modernista de calles en retícula, paralelos a la mar y con edificios de dos plantas construidos sobre los solares de las antiguas barracas de pescadores.

La orden estatal fue contestada por el Partido Popular valenciano en marzo de 2010 con la Ley de Medidas de Protección y Revitalización del Conjunto Histórico de la Ciutat de Valencia. Una norma con un contenido totalmente opuesto al título y hecho a medida para la destrucción del barrio: “El PEPRI del Cabanyal no perjudica, daña o deteriora la protección del conjunto histórico de la ciudad”. Y todo esto sin ningún informe de entidades patrimoniales. Sólo a golpe de mayoría parlamentaria. La ley, tramitada y aprobada con un velocidad récord, entró en vigor el 6 de abril. Aquel día las máquinas tumbaron dos edificios y la policía cargó con dureza sobre el vecindario. Dos días más tarde, escombros y hostias se repitieron y multiplicaron. Finalmente, el 14 de abril, el Gobierno español presentó un recurso y el Tribunal Constitucional suspendió cautelarmente el escombros.

Mensajes contradictorios 

El pasado jueves, el Consejo de Ministros decidió retirar el recurso de inconstitucionalidad. “Se ha dado el primer paso oficial para deshacer el nudo del Cabanyal”, enfatizó Barberá. Pero pasó de puntillas por el verdadero hecho relevante: si el Gobierno renuncia al recurso es porque la Generalitat se ha comprometido a derogar la ley que lo motivó. Y sin recurso ni ley, lo único cierto es la orden ministerial, que impide tocar una piedra e insta en el ayuntamiento a cambiar el lesivo plan. “La derrota de Barberá es más que clara”, explica Maribel Domènech, portavoz de Salvem El Cabanyal, plataforma vecinal contraria a las demoliciones y que apuesta por la rehabilitación integral del barrio. Según Domènech, “la alcaldesa no ha querido hacer el ridículo y ha preferido retirar la norma antes de la sentencia del Constitucional, que parecía que sería muy catastrófica por sus intereses”.

Justo es decir que Barberá esgrimió durante la rueda de prensa una infinidad de mensajes contradictorios. “Tenemos que adaptarnos a la orden ministerial”, aseguró. Un argumento que, teóricamente, supone reconocer la ilegalidad perpetrada durante 15 años. Acto seguido, declaró que no se modificará ni una coma del planteamiento inicial y que se actuará “para que se mantenga un recuerdo claro del que fue [El Cabanyal]”. ¿Para qué destruir algo si se quiere recordar a continuación? Y, en tercer lugar, que la intervención se hará con “racionalidad, sensibilidad, consideración y respeto”. Unas palabras que en boca de Barberá referidas al Cabanyal suenan a pura escatología. No en balde, en todo este tiempo, desde el ayuntamiento se ha maniobrado para convertir el barrio en una incesante herida urbana. Degradación, suciedad, droga y pobreza son los cuatro jinetes de un apocalipsis con vistas a la mar.

Carencia de influencia 

Muchos no se creen la imagen nueva de una alcaldesa conforme a la legalidad. Desde 2010, sus intentos para tumbar la orden del ministerio han resultado tan incontables como infructuosos. Primero la recurrió a la Audiencia Nacional, desde donde se ratificó el expolio. Después le rechazaron una querella en contra de Ángeles González-Sinde, la titular de Cultura de entonces. También ha recibido informes en contra de la Abogacía del Estado y del Defensor del Pueblo. Y las maniobras en la Moncloa para arrancar compromisos políticos en favor de la derogación han sido nulos. La pérdida de peso interno y la voluntad de Rajoy para alejarse de territorios apestados por la corrupción han sido determinantes en la carencia de influencia.

Pero Barberá, aseguran quienes la conocen, quiere prolongación. Aunque sea un centímetro. Y su centímetro más codiciado está en la calle San Pedro, afectado por la avenida y, además, por un bulevar perpendicular que implicaría el escombro de la hilera de casas situadas a ponente. Entre de ellas, la sede de Salvem y las viviendas de los principales opositores al PEPRI. “Si no puede prolongar, querrá venganza”, advierte Domènech. San Pedro es donde más edificios se han comprado y tumbado. Allí se hizo en 2007 el primer experimento fallido de expropiación forzosa colectiva. El resultado de todo es un itinerario de solares y fachadas deshechas. “El gobierno no tiene nada que decir si no hay BIC”, clamó Barberá. Y San Pedro no es BIC. “Pero sí conjunto histórico”, apunta Domènech, quien acto seguido explica que las zonas BIC tienen que estar forzosamente rodeadas de conjunto histórico. “Es un tipo de cordón sanitario que, si se rompe, atenta contra la normativa de patrimonio. Y esto no lo vamos a permitir”, concluye.

[Artículo publicado en La Veu]

GIF 3

pagerrDDDDDDD

Deja un comentario