En la foto: Acte realiçat hui en Conselleria de Territori.
Nota de premsa de la Plataforma «Horta és futur-No a la ZAL». 28/09/2017.
Associacions veïnals, en defensa del territori i ecologistes agrupades en la plataforma ‘Horta és futur, no a la ZAL’, han lliurat al·legacions contra el projecte de la Zona d’Activitats Logístiques a La Punta. El pla d’expansió del Port de València ja va ser declarat nul pel Tribunal Suprem en el 2015. La plataforma cívica en contra del projecte prepara una campanya per als propers mesos amb l’objectiu de paralitzar-lo i recuperar aquest espai estratègic per a la ciutat. Denuncien la falta de participació ciutadana i la condescendència de l’Ajuntament i Generalitat amb l’Autoritat Portuària.
Entrevistes a Josep Gavaldà(Per l’Horta) i Mireia Vidal (Ass.veïnes La Unificadora de La Punta):
continua la nota de premsa…
Representants de 40 entitats, integrades en una plataforma cívica, han lliurat hui les al·legacions contra el Pla Especial per al desenvolupament de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port de València. El rebuig al projecte que pretén ampliar la superfície logística portuària, ha unit a associacions de veïns, com les de la Unificadora de la Punta, Castellar l’Oliveral, Natzaret, Orriols o la Plataforma Salvem el Cabanyal; grups en defensa del territori com Per l’Horta, i altres ecologistes i agraris com: Acció Ecologista Agró, Ecologistes en Acció, Plataforma per la Sobirania Alimentària del PV o la COAG.
La plataforma contra la ZAL pretén, d’aquesta manera, paralitzar de nou un pla, que va ser declarat nul pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) en 2013, i pel Tribunal Suprem (TS) en 2015. El desenvolupament del projecte de la ZAL va suposar en el seu moment l’enderrocament d’un centenar d’alqueries, i la destrucció de al voltant de 770.000 m2 de sòl agrícola protegit de la Punta, en un procés que va suposar una gran violència contra els legítims habitants de La Punta que van haver de marxar per la força de les seues cases. El resultat va ser la conversió d’un horta fèrtil en un gran solar; un projecte de zona logística, a hores d’ara encara inacabat.
Un pla calcat de l’anterior.
L’Autoritat Portuària reprèn d’aquesta manera un projecte anul·lat pel TS, revestit de “nou pla”, avalat per l’Ajuntament de València i la Conselleria d’Obres Públiques i Vertebració del Territori. La plataforma reivindica que es desenvolupe un procés de participació per a revertir els 772.961m2 on projecta assentar-se la ZAL
en horta productiva i espais naturals.
Les associacions de la plataforma considerem una burla a la ciutadania i a la sentència del TS la presentació d’aquest “nou” pla, calcat de l’anterior a excepció d’un carril bici que travessarà el pol industrial portuari.
De fet el pla incorre en greus errors que poden conduir de nou a la seua nul·litat per quarta vegada atesa la ferma decisió de la plataforma «Horta és Futur No a la Zal» d’anar als tribunals en cas que la conselleria no retire el pla:
– El pla considera que els terrenys tenen el caràcter d’urbans quan són sòl no urbanitzable especialment protegit segons la sentència del TS de 2015, i encara més després de la sentència del TSJCV de juny de 2017 on s’anul·la la línia d’abastiment elèctric de la ZAL.
– Aquesta circumstància obliga a fer una avaluació ambiental estratègica que no s’ha fet
– S’ha omès el tràmit de consulta prèvia als afectats del pla.
– S’ha omès l’estudi de paisatge i canviant-lo per una mera ‘integració paisatgística’ (la diferència entre un i l’altre està clarament explicitada en l’article 6.4 de la LOTUP)
Per tant, la Conselleria ha volgut ignorar part dels tràmits per donar via lliure al pla quan el TS ordenà expressament que havia de començar a tramitar tot el procediment des de l’inici.
Una oportunitat perduda
La sentència ferma del TS de 2015 obliga a l’Administració a començar el planejament des de zero, obrint a més la possibilitat de que s’abandonara el projecte de la ZAL i es fera un planejament més d’acord amb la nova política del territori ja explicitada en la ETCV (Estratègia Territorial de la CV) i en la LOTUP (Llei d’Ordenació del Territori Urbanisme i Paisatge)
Des del punt de vista de la plataforma el més greu és que la Generalitat no considere ni tan sols la possibilitat de fer un pla alternatiu que responga a les necessitats reals dels valencians i valencianes, com ara:
– la defensa de l’Horta (el pla especial de la ZAL contradiu nombroses directrius del Pla d’Acció Territorial de l’Horta)
– l’adaptació del territori per mitigar els efectes del canvi climàtic (el terreny sobre el que està la ZAL és clau sobre el sistema d’infraestructura verda de la ciutat de València i la seua comarca)
– La millora de la qualitat de vida urbana que suposaria la seua recuperació, en assegurar la connexió entre el parc del Túria i l’Albufera i minimitzar l’impacte de la ciutat sobre el llac
– mitigar l’efecte illa de calor, permetent uns fluxos de vents que suavitzen la canícula estival de la ciutat de València
En definitiva, no adonar-se que la zona que ara ocupa la ZAL té més valor social i econòmic com a espai verd per a la ciutat de València, que com a polígon industrial.
Denuncien també la falta de participació ciutadana, ja que les reunions en les que s’ha decidit el futur d’uns terrenys que, després de la resolució del TS havien recuperat la qualificació de “zona no urbanitzable d’especial protecció”, han comptat exclusivament amb la participació de l’Ajuntament de València, el Govern valencià i l’Autoritat Portuària. Cal esmentar també altres projectes en marxa que podrien ser vinculants per a donar accés a la ZAL, afectant altres zones d’horta, com l’ampliació de la carretera V-30, o la V-21 en el seu accés nord al port.
Lamenten que el termini d’exposició al públic s’haja obert en ple estiu en la millor tradició de governs anteriors. I que la forma de participar en decisions que poden hipotecar el futur de la ciutadania està lluny de ser la més apropiada.
La plataforma assenyala ,en últim terme, la falta de sensibilitat i respecte cap a les més de 100 famílies que van ser expropiades forçosament de la pedania de la Punta, després de la qual cosa van seguir litigant fins a aconseguir la nul·litat del projecte en els tribunals. Aquesta ciutat té un deute amb aquestes persones que encara no ha segut reparat. Apostar per una recuperació de la zona que beneficiara a la ciutat seria un primer pas en la bona direcció.
La Plataforma contra la ZAL inicia així una campanya amb l’objectiu de paralitzar el projecte, i anuncien noves accions, per aquesta raó insten a la resta de la ciutadania i a totes les associacions veïnals i col·lectius socials a sumar-se.
40 entidades sociales reclaman recuperar la ZAL para la ciudad
Asociaciones vecinales, en defensa del territorio y ecologistas agrupadas en la plataforma ‘Horta és Futur No a la Zal‘, han entregado alegaciones contra el proyecto de la Zona de Actividades Logísticas en La Punta. El plan de expansión del Puerto de Valencia ya fue declarado nulo por el Tribunal Supremo en el 2015. La plataforma cívica en contra del proyecto prepara una campaña para los próximos meses con el objetivo de paralizarlo y recuperar este espacio estratégico para la ciudad. Denuncian la falta de participación ciudadana y la condescendencia del Ayuntamiento y Generalitat con la Autoridad Portuaria.
Representantes de 40 entidades, integradas en una plataforma cívica, han entregado hoy las alegaciones contra el Plan Especial para el desarrollo de la Zona de Actividades Logísticas (ZAL) del Puerto de Valencia. El rechazo al proyecto que pretende ampliar la superficie logística portuaria, ha unido a asociaciones de vecinos, como las de la Unificadora de La Punta, Castellar El Oliveral, Nazaret, Orriols o la Plataforma Salvem el Cabanyal; grupos en defensa del territorio como Per l’Horta, y otros ecologistas y agrarios cómo: Acció Ecologista Agró, Ecologistes en Acció, Plataforma por la Soberanía Alimentaria del PV o la COAG.
La plataforma contra la ZAL pretende, de este modo, paralizar de nuevo un plan, que fue declarado nulo por el Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana (TSJCV) en 2013, y por el Tribunal Supremo (TS) en 2015. El desarrollo del proyecto de la ZAL supuso en su momento el derribo de un centenar de alquerías, y la destrucción de alrededor de 770.000 m2 de suelo agrícola protegido de la Punta, en un proceso en el que se ejerció una gran violencia contra sus legítimos habitantes, que tuvieron que marchar por la fuerza de sus casas. El resultado fue la conversión de una huerta fértil en un gran solar; un proyecto de zona logística, a estas alturas todavía inacabado.
Un plan calcado del anterior.
La Autoridad Portuaria retoma de este modo un proyecto anulado por el TS, revestido de “nuevo plan”, avalado por el Ayuntamiento de Valencia y la Consellería de Obras Públicas y Vertebración del Territorio. La plataforma reivindica que se desarrolle un proceso de participación para revertir los 772.961m2 donde proyecta asentarse la ZAL, en huerta productiva y espacios naturales. Las asociaciones de la plataforma consideran una burla a la ciudadanía y a la sentencia del TS la presentación de este “nuevo” plan, calcado del anterior a excepción de un carril bici que atravesará el polo industrial portuario.
De hecho el plan incurre en graves errores que pueden conducir de nuevo a su nulidad por cuarta vez, atendida la firme decisión de la plataforma «Horta és Futur No a la Zal» de ir a los tribunales en caso de que la Consellería no retire el plan:
– El plan considera que los terrenos tienen el carácter de urbanos cuando son suelo no urbanizable especialmente protegido, según la sentencia del TS de 2015, y todavía más después de la sentencia del TSJCV de junio de 2017 donde se anula la línea de abastecimiento eléctrico de la ZAL.
– Esta circunstancia obliga a hacer una evaluación ambiental estratégica que no se ha hecho.
– Se ha omitido el trámite de consulta previa a los afectados del plan.
– Se ha omitido el estudio de paisaje y cambiándolo por una mera ‘integración paisajística’ (la diferencia entre uno y el otro está claramente explicitada en el artículo 6.4 de la LOTUP).
Por lo tanto, la Consellería ha querido ignorar parte de los trámites para dar vía libre al plan cuando el TS ordenó expresamente que tenía que empezar a tramitar todo el procedimiento desde el inicio.
Una oportunidad perdida
La sentencia firme del TS de 2015 obliga a la Administración a empezar el planeamiento desde cero, abriendo además la posibilidad de que se abandonara el proyecto de la ZAL, y se hiciera un planeamiento más de acuerdo con la nueva política del territorio, ya explicitada en la ETCV (Estrategia Territorial de la CV) y en la LOTUP(Ley de Ordenación del Territorio Urbanismo y Paisaje).
Desde el punto de vista de la plataforma, lo más grave, es que la Generalitat no consideró ni siquiera la posibilidad de hacer un plan alternativo que responda a las necesidades reales de los valencianos y valencianas, como por ejemplo:
– la defensa de l’Horta (el plan especial de la ZAL contradice numerosas directrices del Plan de Acción Territorial de l’Horta).
– La adaptación del territorio para mitigar los efectos del cambio climático (el terreno sobre el que está la ZAL es clave sobre el sistema de infraestructura verde de la ciudad de Valencia y su comarca).
– La mejora de la calidad de vida urbana que supondría su recuperación, al asegurar la conexión entre el parque del Turia y la Albufera, además de minimizar el impacto de la ciudad sobre el lago
– Mitigar el efecto isla de calor, permitiendo unos flujos de vientos que suavizan la canícula estival de la ciudad de Valencia.
En definitiva, no darse cuenta que la zona que ahora ocupa la ZAL, tiene más valor social y económico como espacio verde para la ciudad de Valencia, que como polígono industrial.
Denuncian también la falta de participación ciudadana, puesto que las reuniones en las que se ha decidido el futuro de unos terrenos que, después de la resolución del TS habían recuperado la calificación de “zona no urbanizable de especial protección”, han contado exclusivamente con la participación del Ayuntamiento de Valencia, el Gobierno valenciano y la Autoridad Portuaria. Hay que mencionar también otros proyectos en marcha que podrían ser vinculantes para dar acceso a la ZAL, afectando otras zonas de huerta, como la ampliación de la carretera V-30, o la V-21 en su acceso norte al puerto.
Lamentan que el plazo de exposición al público se haya abierto en pleno verano en la mejor tradición de gobiernos anteriores. Y que la forma de participar en decisiones, que pueden hipotecar el futuro de la ciudadanía, está lejos de ser la más apropiada.
La plataforma señala, en último término, la falta de sensibilidad y respeto hacia las más de 100 familias que fueron expropiadas forzosamente de la pedanía de la Punta, después de lo cual siguieron litigando hasta conseguir la nulidad del proyecto en los tribunales. Esta ciudad tiene una deuda con estas personas que todavía no ha sido reparada. Apostar por una recuperación de la zona que beneficiara a la ciudad sería un primer paso en la buena dirección.
La Plataforma contra la ZAL inicia así una campaña con el objetivo de paralizar el proyecto, y anuncian nuevas acciones, por esta razón instan al resto de la ciudadanía y a todas las asociaciones vecinales y colectivos sociales a sumarse.
Plataforma «Horta és futur. No a la Zal»
Se han adherido al manifiesto de la Plataforma:
Associació de Veïns i Veïnes de Castellar l’Oliveral
Associació de Veïns i Veïnes de Font d’En Corts
Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret
Associació de Veïns i Veïnes de la Punta L’Unificadora
Coordinadora d’agricultors i ramaders de la CV (COAGCV)
Foro Agrario de Mujeres de la CV
Per l’Horta
Plataforma Litoral per al Poble (PELPAP)
Col·lectiu Soterranya
Associació Macarella, Bonrepòs i Mirambell
Associació Bòbila, Alfara del Patriarca
Amun, Montcada
Fundació Assut
Associació de Veïns i Veïnes B.Orriols-Rascanya
Acció Ecologista-Agró
L’Aixada com Eixida
Perifèries
Entrepobles PV
Plataforma Sobirania Alimentaria PV
VSF Justicia Alimentaria
Ecologistes en Acció de València
Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià
ARRAN València
L’Horta en Moviment
BiciEscuela València
Centro de Estudios Rurales y de Agricultura Internacional (CERAI)
Casal Popular Ravatxol
Taula per la partida, Campanar
Les Espigolaores
Plataforma Salvem el Cabanyal
Ca Revolta
Barret Cooperativa Valenciana
Ateneu Cultural Casino de Torrent
Col.lectiu Ecologista Rosella. Torrent
Colectivo Vecinos de Poble Nou
Associació de Veïnes i Veïns de Campanar
Coordinadora Obrera Sindical – COS
Endavant-OSAN
Gecen (grupo para el estudio y conservación de los espacios naturales)
Asociación Valenciana de Ingeniería Sin Fronteras
Ignasi Vázquez Tatay (Alcalde Pedani de La Punta)
Associació de Joves Agrorurals del País Valencià.
Ràdio Malva 104.9fm 